Al·lèrgens

LLISTA D'AL·LÈRGENS DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA

S’ha de comunicar la presència en els aliments de les següents substàncies o productes que causen al·lèrgies i intoleràncies (annex II del Reglament 1169/2011). Aquesta llista ha estat elaborada sobre la base de dictàmens científics adoptats per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA):

Consulta el llistat i les seves característiques a la pàgina de l'Agència Catalana de seguretat alimentària (ves a la llista dels al·lergens) 

És obligat informar de la presència o traces dels següents al·lèrgens en els aliments: 

Cereals que contenen gluten: blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut; Crustacis i productes que contenen crustacis; Ous i productes que contenen ou; Peix i productes que contenen peix; Cacauet i productes que contenen cacauet; Soia i productes que contenen soia; Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa); Fruita seca de clofolla: ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous del Brasil, festucs, macadàmies i nous d’Austràlia; Api i productes derivats, Mostassa i productes derivats; Grans de sèsam i productes que contenen grans de sèsam; Anhídrid sulfurós i sulfits en quantitats superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l (S=2); Tramussos i productes a base de tramussos; Mol·luscs i productes a base de mol·luscs,

Com cal donar aquesta informació?

Aliments envasats: cal que les substàncies que puguin originar al·lèrgies o intoleràncies destaquin dins la llista d’ingredients. La forma de destacar està regulada per la norma. Si no hi ha llista d’ingredients s’ha d’incloure la menció «conté» 

Aliments no envasats – cas de la restauració i els establiments de venda-: els establiments que venguin productes sense envasar i els envasin al lloc de venda han de proporcionar la informació sobre els al·lèrgens. Aquesta informació la poden facilitar per escrit u oralment i sempre abans de finalitzar l’acte de compra. Es poden fer servir, cartells, etiquetes, pissarres, elements de suport en paper i/o electrònics. Mai ha de suposar un cost addicional pel consumidor.

Informació sobre la possible presència no intencionada d'al·lèrgens: la norma vigent no regula el com donar la informació d'al·lèrgens que facin cap a l’aliment de forma accidental - els casos de contaminació creuada-, però deix la porta oberta al fet que els establiments alimentaris de forma voluntària facin servir el que s’anomena «etiquetatge preventiu» quan després d’avaluar el procediment d’elaboració dels aliments consideren que és inevitable l’existència d’una contaminació creuada.

L’etiquetatge preventiu no ha de portar a errors al consumidor, no l’ha de confondre i s’ha de poder justificar si cal. Es poden utilitzar fora de la llista d'al·lèrgens advertiments com ara: « pot contenir ...», «elaborat en uns establiments que fa servir ...» o «Traces de...».

Informació sobre l’absència o la presència reduïda de gluten:

La declaració «sense gluten» només es pot utilitzar quan els aliments, tal com venen al consumidor final, no continguin més de 20 mg/kg de gluten per cada kg de producte. Els últims estudis científics reforcen que el límit de 20 ppm garanteix una dieta segura, sense posar en risc als celíacs i provocar recaigudes.

La declaració «molt baix en gluten» només es pot utilitzar quan els aliments que originalment contenen gluten, s’hagin processat específicament per reduir el contingut de gluten i no continguin més de 100 mg/kg de gluten en l’aliment tal com es posa a la venda.

Aquesta informació pot anar acompanyada de declaracions com ara , «adequat per les persones amb intolerància al gluten» o «adequat per a celíacs» o similars.

Informació sobre les mencions «sense lactosa» i «baix contingut en lactosa»:

La presència o absència reduïda de lactosa en aliments no està regulada per la UE, fins que no s’adoptin les regulacions ,l’AECOSAN ha publicat unes orientacions: s’anomenaran «productes alimentaris sense lactosa», aquells que acreditin absència de lactosa seguint les analítiques actuals més capdavanteres, inferior al 0,01% en lactosa, i «productes alimentaris de baix contingut en lactosa» com els que acreditin que estan per sota de l’1%.

Les vendes en línia o a domicili  també han de donar la informació sobre els al.lèrgens !!!

Què és una al·lèrgia?

És la reacció adversa de l’organisme de base immunològica a conseqüència del contacte, ingestió o la inhalació d’un aliment. La substància que es troba present a l’aliment i que és el causant de l'al·lèrgia es diu al·lergògens o al·lergen, i és una proteïna.

El sistema immunitari d’algunes persones en contacte amb la proteïna fa una resposta excessiva que emmalalteix a la persona. El cos l'identifica com una amenaça i posa en marxa tot el sistema de defensa, originant símptomes que poden ser lleus, com ara congestió nasal, inflamació (angioedema) o erupcions a pell (urticàries, dermatitis atòpiques) i mucoses entre d’altres, greus com ara l’asma, la diarrea o mal de panxa, o molt greus com és el xoc anafilàctic que pot produir la mort de l’individu.

La prova més important per a diagnosticar una al·lèrgia és la història clínica, i una vegada orientats ens podem ajudar de proves cutànies, proves de provocació i proves de laboratori.

Què és una intolerància alimentària?

En aquest cas també es dona una reacció adversa de l’organisme però de base digestiva. Per algun motiu, ja sigui per falta d’enzims, per algun medicament pres, per una infecció que ha deteriorat el sistema digestiu, o per alguna altra causa desconeguda, el sistema digestiu no pot digerir correctament un aliment o algun dels seus components. Els símptomes més habituals són mals de panxa o diarrea.

La intolerància alimentària també es diagnostica amb una història clínica ben fonamentada, l’exploració física i proves específiques segons la intolerància.

L’autoritat europea de Seguretat alimentària, va demanar l'any 2011 als estats membres la necessitat de regular la comunicació de la presència dels al·lèrgens de la llista en tots els aliments, envasats i no envasats.

ALGUNES IDEES QUE CAL ACLARIR!!

La celiaquia: És un trastorn sistèmic de base autoimmune, causat per la ingesta de gluten que afecta persones genèticament susceptibles i que es caracteritza per presentar una gran varietat de manifestacions clíniques (digestives o no), anticossos, genètica específica per als haplotips HLA DQ2 i/o DQ8 i a més a més atrofia de les vellositats intestinals.

Al·lèrgia als cereals que contenen gluten: Igual que la resta d’al·lèrgies a aliments és una reacció immune, brusca, davant el consum de gluten o cereals que el contenen.

Sensibilitat al gluten/blat no celíaca: És el terme que actualment s’associa a la intolerància al gluten i es caracteritza per presentar simptomatologia digestiva i extradigestiva relacionada amb el consum de gluten/blat, que desapareixen en retirar-lo de la dieta i tornen a aparèixer si es reintrodueix.

Normativa

Informació sobre presència d'al·lèrgens Annex II del Reglament 1169/2011 , Real decreto 126/2015 i normativa sectorial corresponent.