La necessitat d'una resposta comunitària

Entrevista a Mariano Hernán profesor de la Escuela Andaluza de Salud Pública Jara Cubilla Médica de familias y Javier Segura del Pozo metge salubrista al canal de Gaceta Sanitaria, on es posa en relleu que no s'han aprofitat tots el coneixement dels salubristes. Només s'han mobilitzat els serveis hospitalaris i intensivistes, però tindria tot el sentit mobilitzar altres serveis de salut que ara estan inhabilitats.

Aquesta ha sigut una crisi no esperada, que ha posat en evidència totes nostres vergonyes, i també el model de resposta que tenim davant de les emergències més apressants, s'ha pogut veure els efectes de totes les retallades en salut, la deficient articulació en les competències entre les centrals autonomies i locals, un sistema polític que no era capaç de posar-se d'acord en qüestions d'estat, i ara tampoc.

Un model fonamentalment basat en l'hospital pel davant de l'atenció primària i la salut comunitària ara amb la urgència, l'hospital ho ha recollit tot i s'ha desmobilitzat la primària i la comunitària. Era necessari decidir entre un o un altre sistema?. No. I no és que no s'hagi tingut en compte és que s'ha menyspreat l'atenció primària i comunitària.

En totes les comunitats s'han creat gabinets de crisis quasi a manera militar, i en molts casos opacs, deixant fora molta estructura d'epidemiologia, promoció de la salut, de salut pública. Que ha passat de tots els cursos que hem fet de comunicació de la salut en moments de crisis? Que ha sigut de tot aquell saber i tot aquell talent?