Escola Oberta de Salut Dr. Frias
logo Ajuntament de Reus

Autora: Elena Cobler

La vellesa comporta canvis físics, socials i psicològics notables, es produeix un deteriorament sistèmic de la salut. També es produeixen adversitats que són generadores d'estrès: la mort dels essers estimats, les limitacions físiques i sensorials, la fi de l'etapa professional i altres disminucions, en el moment de la jubilació la impressió de que ha entrat a l' etapa de la vellesa és immediata. Envellir és un procés natural i irreversible, no és un procés patològic, ni una malaltia, ni una mera involució d'aspectes susceptibles de tractament mèdic o psicològic. La persona pot curar-se d'una malaltia, però la vellesa és irreversible.

Com diu Simone de Beauvoir, envellir implica un canvi de relació amb el mon i la seva pròpia historia. L'autora afirma que l'envelliment no és només una “pèrdua biològica de l'energia vital”, sinó que és un procés ple de significats, de símbols i per tant un fenomen cultural. De Beauvoir fa una crida a reconèixer que la vellesa parla sobre la nostra identitat, la nostra experiència vital i cultural. Diu que “pensar-se vell és pensar-se un altre”, fent menció al canvi fonamental que suposa l'envelliment. I també fa una crida al reconeixement : “En el futur que ens espera està en qüestió el sentit de la nostra vida; no sabem qui som si ignorem el que serem: ens hem de reconèixer en aqueix vell, en aqueixa vella. La vellesa és un destí”.

L'envelliment s'ha retardat degut a les condicions més saludables que hi ha avui dia, com una bona alimentació, la medecina i també que som molt més conscients de que podem fer coses per la nostra salut, coses senzilles però molt efectives com per exemple fer exercici moderat, tenir una dieta equilibrada, evitar fumar i beure alcohol en excés, a més de la integració social activa: el sentir-se partícip de la societat com un membre actiu.

La representació del temps canvia amb l'edat. Amb la vellesa, el procés d'adaptació lògic consisteix a renúncies i optimitzar, optimitzar l'aptitud per construir un relat de la seva representació de si mateix i donar sentit a les inevitables proves i als traumes de la seva existència. Quan s'arriba a la vellesa, l'edat del seny "es veuen les coses d'una altra manera".

El procés de l'envelliment pot ser abordat de diverses formes: pel costat de les pèrdues, però també pel costat dels guanys.

Pel costat de les pèrdues podem esmentar l'alteració dels vincles relacionals, la disminució de les participacions socials, fruit de l'abandonament de les responsabilitats professionals amb la detenció de l'activitat remunerada quan s'arriba a la jubilació. També haurà d'enfrontar-se als duels de la pèrdua d'éssers estimats: cònjuge i amics. A més al llarg de l'envelliment, la persona es trobarà amb la realitat de la degradació de les seves capacitats psíquiques i cognitives, amb el declivi de la seva salut i el deteriorament de la seva memòria. Tota aquesta alteració de les capacitats funcionals pot generar frustracions, sentiments de desvalorització i un descens de l'autoestima que acompanya de vegades una simptomatologia depressiva. Pel costat dels guanys, podem destacar l'augment del temps lliure i l'absència d'estrès causat per les preocupacions professionals i les responsabilitats lligades a aquestes activitats. Les relacions familiars poden ser menys urgents facilitant més temps per a altres implicacions relacionals i afectives.

 

En conseqüència, l'envelliment no s'ha de posar únicament a la columna de les pèrdues i els dols. Podem entendre-ho igualment a partir de les capacitats d'una persona per dur a terme les activitats necessàries per aconseguir el seu benestar. Aquest període de la vida ofereix oportunitats per descobrir experiències noves, no només per la consolidació de les habilitats lligades a l'experiència passada, sinó també per la possibilitat d'adquirir nous coneixements, d'explorar nous projectes i fer ús de noves capacitats. Necessitem una oportunitat de re-imaginar-nos i començar de nou. Què és l'envelliment resilient o envellir amb resiliència? L'envelliment és una etapa de crisi de desenvolupament, una etapa de cicle de vida que indueix mutacions identitàries i psicoafectives. Al llarg de l'envelliment, les persones s'enfronten amb la reminiscència del seu passat, que pot contenir traumatismes no elaborats. A mesura que l'edat avança, el subjecte tendeix a revisitar els records de la seva infància i més generalment els de tota una vida.

La resiliència correspon a un procés dinàmic i evolutiu que es construeix al llarg de tota la vida, en el qual les influències de l'entorn i els recursos de l'individu interactuen per permetre-li a la persona adaptar-se malgrat l'adversitat i desenvolupar-se, mantenint-la fora de perill de les seqüeles dels traumatismes. Així, la resiliència és el constructe que dona nom al procés mitjançant el qual les persones realitzen una integració positiva, malgrat les dificultats i limitacions que es produeixen a la vellesa, i arriben al final de la seva vida conscients de sí mateixes, amb benestar emocional, satisfetes amb la seva vida. Per a Cyrulnik, la definició de la resiliència a la tercera edat correspon a un nou desenvolupament, un bon funcionament que no vol dir retornar a l'estat anterior, sinó que pot significar l'acceptació de la pèrdua i l'optimització compensatòria del que encara funciona bé. També assegura que aquesta resiliència ha de ser considerada com un reajustament del món mental alterat per les pèrdues.

L'estructura del trauma i la manera d'enfrontar-s'hi participen en l'èxit o el fracàs de la resiliència. Afirma Cyrulnik que la resiliència a l'edat avançada s'oposa al prejudici de la degradació inexorable. Les pèrdues degudes a l'edat són coses a les que és possible acomodar-se i que poden ser compensades teixint nous vincles, i els recursos interns són optimitzables mitjançant transaccions amb el medi. Així, quan el desenvolupament ha permès adquirir una estabilitat emocional, quan la història de la persona gran li proporciona una bona imatge de si mateixa i quan el suport afectiu li aporta seguretat i li dóna ànims, es pot predir una bona resiliència.

La realitat a vegades és difícil d'acceptar, però sinó, quines alternatives hi ha?

Les persones que s'han sabut ajustar personal i socialment als canvis i a les adversitats, normals i extraordinàries, que segueixen tenint un adequat nivell de funcionament en les diferents àrees vitals del desenvolupament, que mantenen una adequada satisfacció amb la seva vida, i benestar psicològic, són el que podríem anomenar-se "persones resilients". Del 14 d'octubre fins el 2 de desembre realitzarem el taller de resiliència: “Donem sentit a la vida”

A través d'aquest taller, revisarem les nostres pràctiques des del paradigma de la resiliència, com factor de transformació social per aprendre com fer front a les adversitats de la vida i com potenciar les eines i fortaleses individuals per viure amb harmonia, liderant la nostra vida.

Amb creativitat, amb humor, quan fem els tallers ens trobarem en un espai per poder treballar les nostres similituds, no les nostres diferències, per poder connectar-nos, primer amb nosaltres mateixos i després entre nosaltres, creant vincles per trobar el recolzament necessari per tirar endavant, teixint la resiliència com diu Cyrulnik, perquè cada dia sigui únic i irrepetible agraint la vida per poder assaborir-la i gaudir de tota la bellesa que tenim al voltant.

No es tracta de consolar-nos, sinó d'integrar a la nostra historia personal els esdeveniments viscuts, de tal manera que quan fem la vista endarrere i llegim la nostra historia tingui un sentit per a nosaltres.

 

Us animeu?

 

Fonts d'informació

Cyrulnik, Boris i Ploton, Louis. “Envejecer con resiliencia. Cuando la vejez llega”. 2014. Gedisa editorial

De Beauvoir, Simone. La vejez. 1970. Traducción: Aurora Bernárdez. Bogotá: Penguin-Random House Grupo Editorial, S.A.S., 2013.

Els dos factors més eficaços de la resiliència són el vincle i el sentit. Crearem vincles de suport, les relacions socials funcionen com amortidors de l'estrès i poden ajudar-nos a reduir els efectes que un determinat problema o situació tenen a la nostra vida. Anem a centrar-nos en les nostres possibilitats, en les nostres fortaleses, trobarem el nostre sentit de vida, el nostre projecte de vida, amb esperança i transcendència.


Últimes notícies