El paper de l'atenció primària en la crisi de la Covid-19

Aquesta és una entrevista a 3 professionals d'Atenció Primària de Salut (APS), metges de Família i Comunitària:

Marta García Caballos del centre de salut Cartuja de Granada; Sergio Minué professor a l’Escuela Andaluza de Salud Pública de Granada i autor del blog https://gerentedemediado.blogspot.com/ i  Rafael Bravo del centre de salut Lucano de Madrid i autor del blog https://rafabravo.blog/

Els 3 comparteixen una visió crítica sobre la resposta davant la pandèmia de Covid-19, centrada en els hospitals, on s’ha donat a l'APS un paper complementari i ha estat gairebé invisible en els mitjans de comunicació, tot i saber que els països amb una APS més forta, són els que millor han suportat anteriors epidèmies i que les primeres víctimes mortals entre els professionals de la salut a Espanya en aquesta pandèmia, han estat metges de família.

En l’entrevista, expliquen com estan donant resposta a la Covid-19 des de realitats molt diferents, com la del Barrio de Cartuja a Granada, una zona molt vulnerada amb grans necessitats socials, on la vida passa al carrer i la precarietat de les llars fa difícil suportar i mantenir un confinament com l’exigit; de com s’ha hagut de decidir ràpidament què deixar de fer, què continuar fent, d’adquirir noves habilitats i adelantar-se als múltiples i sovint contradictoris protocols d’actuació, per donar una resposta ràpida i efectiva, considerant les dificultats en l’accés al sistema sanitari d’aquells que viuen en major precarietat.

L’APS és primordial per mantenir l’accessibilitat al sistema sanitari en un entorn de telèfons d’atenció col.lapsats i assegurar una atenció integral i coordinada dels pacients amb o sense Covid-19, partint del coneixement que dona haver atès a aquestes persones i famílies al llarg de la seva vida, tal i com apuntaren un grup de professionals d’un hospital de Bergamo a Itàlia molt afectat per l’epidèmia de Covid-19.

També es parla de com afrontar la situació post-aguda de la pandèmia i d'algunes de les reformes necessàries en l’atenció, que hauran de tenir molt en compte, si pretenen ser efectives, les condicions en que viuen i treballen les persones, principalment les més vulnerables.