El confinament: l'estratègia de les classes benestants.

Entrevista a Ana V. Diex Roux, Epidemiòloga i degana de l'escola de Salut pública Dornsife (drexel University, Filadelfia , EEUU) investigadora principal del projecte SALURBAL (Salud Urbana en América Latina) 

Tot sembla indicar que aquest virus seguirà bastant temps amb nosaltres amb una incidència cada vegada més  segmentada , i afectarà majoritàriament a les  classes socials més desfavorides.

Gaceta Sanitària en ofereix en aquesta ocasió un diàleg  sobre l'afectació del Covid19 basat en els determinants socials de la salut.  Ens mostra com els determinants de classe social augmenten l'exposició al virus, les diferències per barris hauran de ser analitzades, l'amuntegament pronunciat o les condicions socials que impedeixen a les  persones poder deixar de treballar,o la possibilitat  de confinar-se. El distanciament social és quelcom que les classes més riques es poden permetre però a la llarga els pobres no. L'efecte de l'estrés sobre l'exposició al virus també caldrà analitzant-lo així com l'efecte sobre persones amb treball informal.

Si a  Andalusia, per exemple, en ciutats de 100000 hi ha diferències d'esperança de vida de 8 o 10 anys per barri, com afectarà aquest virus? I apareixen altres vectors: també s'estan trobant relacions entre la contaminació atmosfèrica (concretament partícules 2,5) i un increment de casos que pot arribar al 15%

D’altra banda, Potser no hauríem de tenir les mateixes estratègies de salut en diferents paises, molts països en Àfrica prenen les mateixes mesures que prenem ací però en aquests països és impossible quasi fer aïllament social, per tant aquestes mesures de confinament poden ser pitjors que els beneficis esperats. Barriades senceres sense aigua difícilment podran seguir les pràctiques bàsiques d'higiene.